diumenge, 2 de febrer del 2014

PAELLA MIXTA PER 20 PERSONES (Sense ceba)

De: Gemma Codina
Aquest cap de setmana, ens hem trobat uns quants amics de l'institut, hem anat a fer un dinar a la masia de Cal Pells, a La Fuliola. 
El meu cunyat Ramon, que és molt bon cuiner, ens ha preparat la paella que feia la seva padrina. El que té aquesta recepta de particular és que es fa sense ceba i per tant no torna. Estava boníssima!
 La recepta:

Ingredients:

  •         2,500 kg. d’arròs
  •         2 conills
  •         500 gr. de costella
  •         20 aletes de pollastre
  •         20 gambes
  •         20 escamarlans
  •         800 gr. de cloïsses
  •         800 gr. de musclos de roca
  •         1300 gr. de sèpia
  •         2 caps de rap
  •         20 galeres
  •         3 pebrots vermells
  •         3 pebrots verds
  •         1 pot de kg. de tomata
  •         Alls
  •         1 litre d’oli
  •         3 Carmencita
  •         Julivert
  •         Conyac
  •         Safrà

Elaboració:

1.    Elaborarem un bon brou.
    Posar 2 l. d'aigua en una cassola, dins incorporar-hi:
    - El congre o cap de rap.
    - Els musclos (desprès els utilitzarem per la paella)
    - Les galeres
    - Els crancs
2.    Mentre es fa el brou fregir les gambes i els escamarlans, el conill, la costella i les aletes de pollastre.
3.    Al mateix oli fer el sofregit de pebrot. Quan estigui daurat afegir la tomata pelada i quan aquesta estigui mig sofregida incorporar la sèpia a quadrets i les xirles.
4.    Finalment hi posarem un raig de conyac i hi donarem uns tombs més, a continuació posar-hi la carn.
5.    Ja tenim la base de la paella feta sols cal tirar-hi l'arròs. No parar de remenar durant un parell de minuts perquè es barregin tots els gustos.
6.    Incorporar el colorant i el safrà (el Ramon va fer anar el Paellero de Carmencita) i la picada d'all i julivert.
7.    Finalment afegir el brou en la proporció de 2 de líquid per un d’arròs. Si al final de la cocció fa falta més caldo afegiu-ne.  Més o menys es cou durant uns 20 i 25 minuts.
8.    Una vegada cuit per damunt hi posarem els escamarlans, les gambes i els musclos, tot ben arreglat perquè faci goig

9.    Tapar i deixar reposar de 5 a 8 minuts i ja es pot menjar.



BON PROFIT!

dissabte, 4 de maig del 2013

PIZZA DE LA CARME

Aquesta és la pasta que em va ensenyar a fer la meva germana Carme, a qui com a jo, li agrada molt cuinar. Aquesta pasta és pot utilitzar també per fer Coca de Recapte.
Abans de la recepta farem una mica d' història de la pizza. La pizza és un dels plats més populars de la cuina italiana. Va néixer a Nàpols al segle XVIII, en un principi  era un pa de blat, llevat i aigua, fornejat amb una cobertura de formatge mozarel.la i salsa de tomata. Una curiositat: la pizza Margherida és va fer en honor a l'emperadriu amb els tres colors de la bandera italiana: blanc (mozarel.la), roig (tomàquet) i verd (alfàbrega).

Bé, anem a la recepta:

Ingredients:


  • 1 vas d'aigua de cervesa
  • 3/4 de vas d'aigua d'oli
  • 1 vas d'aigua de llet
  • Sal
  • Farina



Elaboració:


  1. Barrejar en un bol la cervesa, l'oli, la llet i la sal.
  2. Anar afegint farina, tota la que admeti, fins que no s'enganxin els dits.
  3. Deixar reposar 2 hores.
  4. Passat aquest temps ja es pot estirar la pasta i farcir-la amb el que vulguem.

Nota: Jo, per una llauna de forn utilitzo uns 300 gr. de pasta feta.


Diferents varietats de pizza:

Pizza 4 estacions

Dividir la pasta en quatre seccions.  A cada una posar un ingredient diferent (bolets, ous dur, olives, carxofes, salami, pernil dolç, etc.). Sota hi haurem posat la salsa de tomata i damunt posarem la mozarel.la.

Pizza Margarita

Tomata, mozarel.la i alfàbrega

Pizza de formatges

Tomata, tots els formatges ratllats que vulguem (mozarel.la, provolone, emmental, parmesà, roquefort, etc.)

Pizza diàbola

Tomata, rodanxes de ceba, escalivada de pebrot i albergínia, pernil dolç, bacó, xistorra i mozarel.la. Abans de servir tirar-hi un raig d'oli de bitxo

dilluns, 15 d’abril del 2013

MONA DE PASQUA

Ja han passat uns dies des del dia de la mona, però hem fa il.lusió d'ensenyar-vos la que vaig fer pel meu fillol Jordi.
Abans, la Mona de Pasqua era una coca que es menjava acompanyada de xocolata, ou i llonganissa seca. Els ous, en comptes de xocolata, eren durs (en alguns llocs encara ho fan) i la coca amb el temps s'ha canviat per pa de pessic.
És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat.


Bé la recepta és la següent:

Ingredients:


  • 1 coca de iogurt (recepta publicada)
  • 100 grs. de xocolata per fondre
  • 100 ml. de nata per montar
  • 50 grs. de mantega
  • 1 pot de mermelada de maduixa
  • 1 gotet de llet


Elaboració:


  1. Talleu el pa de pessic per la meitat i remulleu les dues parts amb la llet.
  2. Escampeu la mermelada de maduixa
  3. Trossejeu la xocolata i reserveu-la
  4. Poseu a escalfar la crema de llet en un cassó 
  5. Quan bulli, apartar-ho del foc i posar-hi la xocolata i la mantega.
  6. No parar de remenar fins obtenir una crema homogènia.
  7. Cobrir la mona amb la xocolata i acabau-la de guarnir com vulgueu.


Bon profit!!!!

COCA DE IOGURT


Avui, abans de penjar la Mona de Pasqua (serà la pròxima recepta), us explicaré quin és el pa de pessic que faig anar per fer qualsevol pastís, la Coca de Iogurt.
Utilitzo aquesta, perquè és molt fàcil de fer i gairebé sempre surt bé.






Ingredients:


  • 3 ous
  • 1 sobre de llevat
  • 1 iogurt natural o de llimona
  • 3 mesures de iogurt de farina
  • 2 mesures de iogurt de sucre
  • 1 mesura de iogurt d'oli
  • Ratlladura de llimona o un rajet d'anís



Elaboració:


  1. Posar en un bol gran tots els ingredients 
  2. Batre fins que quedi una pasta ben lligada
  3. Untar un motlle amb mantega i posar una mica de farina (jo utilitzo el motlle de silicona)
  4. Abocar-hi la barreja i posar al forn a 180º,  més o menys una hora
  5. Treure'l i deixar-lo refredar
  6. Desmotllar i decorar al gust amb nata muntada, fruites, etc.

divendres, 29 de març del 2013

VERAT AMB ESCABETX


Avui he anat a comprar al Cabrabo. Al passar per davant la pescateria he vist que tenien verat molt bé de preu i n'he comprat. La noia que m'ha despatxat m'ha dit que fins ara havia treballat a La Boqueria a Barcelona, la veritat és que se li notava que entenia molt de peix. M'ha preguntat com el cuinaria i jo li he dit al forn. Ella m'ha dit:
 -Perquè no el proves amb escabetx? Li he fet cas i la veritat es  que tenia tota la raó.
Queda boníssim!!!


Ingredients:


  • 2 verats tallats a rodanxes
  • 4 alls
  • Farina
  • Sal
  • Pebre vermell dolç
  • Oli oliva



Elaboració:


  1. Fregir el peix salat i enfarinat.
  2. Reservar-lo en una safata.
  3. Colar l'oli perquè la farina no es cremi.
  4. Amb el mateix oli fregir els alls tallats en dos trossos cada un.
  5. Quan estan rossos tirar una culleradeta de pebre vermell dolç.
  6. Deixar que el pebre es torri una miqueta.
  7. Abocar aquest oli damunt el peix i ja es pot menjar.
  8. Servir-ho acabat de fer.

dilluns, 18 de març del 2013

CROQUETES DE FORMATGE PARMESÀ


Aquestes són les croquetes preferides de la meva filla.
Quan les faig, n'elaboro una gran quantitat i les congelo. 
Com a segon plat estan boníssimes i com aperitiu no us dic res.
Espero que us agradin!




Ingredients:

  • 125 gr. de farina
  • 100 gr. de formatge parmesà en pols
  • 2 ous sencers i 6 rovells
  • 1/2 litre de llet
  • 50 gr. de mantega
  • Sal
  • Farina, pa ratllat i oli

Elaboració:

  1. Barrejar en una cassola la farina i el formatge, posar-hi una mica de sal, afegir-hi els ous d'un a un i els rovells, remenar-ho tot amb una espàtula.
  2. Escalfar la llet i afegir-la a la barreja.
  3. Posar la cassola al foc i coure a foc mitjà fins que comenci a bullir.
  4. Deixar-ho bullint un minut i ja fora del foc, afegir els 30 gr. de mantega.
  5. Tirar la crema en un bol i damunt abocar-hi la resta de mantega fosa. (posar-la en un cassó al foc fins que es desfaci).
  6. Deixar que es refredi totalment.
  7. Fer les croquetes i arrrebossar-les.
  8. Fregir-les per menjar al moment o congelar-les. 

diumenge, 10 de març del 2013

TRUITA EN SUC D'ULLDEMOLINS

Font: Web turisme Priorat
Avui és el dia de la Truita amb suc a Ulldemolins (es fa un concurs de truites). Aquest és el poble de ma mare.
Ulldemolins pertany a la comarca del Priorat (Tarragona) i està situat a la Vall del riu Montsant, entre les vessants meridionals de la Serra de la Llena i els septentrionals del massís del Montsant. En aquests indrets hi ha nombrosos racons naturals de gran bellesa, als quals cal accedir-hi a peu (Font de la Gleba, Sant Bartomeu, el Toll de l'Ou, les Cadolles Fondes,  ...).
Bé, tornem a la Truita amb suc. Aquest plat és típic d'Ulldemolins i de la comarca del Priorat. És una recepta de quaresma i es pot preparar de mil maneres (amb fesols o espinacs, amb els dos ingredients barrejats, s'hi pot incorporar bacallà, etc.).
Jo la faig com ma padrina i ma mare.
Per si us interessa podeu anar a degustar-la a la Fonda Toldrà, casa on va néixer ma mare i on ma padrina va començar a fer de fonda (hi anaven el mestre, el metge, ...). Posteriorment els tiets ja s'ho van agafar com el seu medi de vida i actualment ho porta la meva cosina Carme.

La recepta és la següent:



Ingredients per 4 persones:

600 gr. d'espinacs congelats
300 gr. de fesols cuits i escorreguts
3 ous
3 o 4 alls i julivert
Oli d'oliva
2 cullerades soperes rasses de farina
Pebre vermell
1 vas d'aigua
1 vas de llet
Sal


Elaboració:

Sofregir un all tallat a quadrets, afegir els espinacs i els fesols i fregir-ho tot, fer una truita i deixar-la refredar.
Mentrestant sofregir els altres 2 o 3 alls i unes fulles de julivert,  també tot talladet; quan els alls agafin color tirar una cullerada o dues de farina, es deix rossejar, i llavors s'hi incorpora  l'aigua freda; fer una mica de xup-xup i tirar-hi un pols de pebre vermell i sal.
Tallar la truita, ja freda, a trossos i posar-la dins el suc.
Deixarem que bulli una mica i finalment i afegirem la llet i que es cogui una mica més. Ha de quedar una salsa clareta.

Observació: En alguna recepta hi posa que els espinacs frescos s'han de murfir. Això vol dir amassegar-los, estrenyer-los amb les mans fins que facin suc. Jo quan ho veia fer a ma mare o a ma padrina m'imaginava que estaven rentant roba a mà.